“Mai no podré oblidar l’apressat batec de cor que em produí la mirada que es va creuar amb la meva en posar-me dempeus! Mai no podré oblidar la manera com aquells bells ulls altius semblaven sortir de la seva llangor i atrapar els meus!” ...

“Era fàcil endevinar que el cavaller de cabells blancs, gotós i cerimoniós, l’altre ocupant del banc preferencial, era Sir Leicester Dedlock, i que la dama era Lady Dedlock. Però per què la seva fesomia m’havia d’esdevenir, de manera confusa, com un mirall trencat on vaig contemplar bocins de vells records; i per què m’havia de sentir tan neguitosa i trasbalsada -perquè encara n’estava- per haver me creuat casualment amb la seva mirada?”